José L. CAPON .
Universitat Autònoma de Barcelona
jlcapon@tiscali.es
Avaluar un hipertext: proposta d'instrument.
Les noves tecnologies han suposat un canvi radical en l'escriptura, en les seves pràctiques i en els models de textualitat que emprem. Aquest canvi pot sintetitzar-se en el naixement d'una nova estructura, l'hipertext, i un mitjà de comunicació i circulació privilegiat: internet . Els nostres alumnes, per tant, llegeixen nous tipus de text i el nostre deure és acompanyar-los en el procés d'aprenentatge d'aquesta “ hiperlectura ” (no perdre's per l'hiperespai, fer una interpretació crítica i no desaprofitar les seves potencialitats) i d'aquesta “ hiperescriptura ”, és a dir, escriure aquest nou tipus de text d'acord amb el mitjà, des d'una perspectiva crítica i procurant generar aprenentatge no només del procés de composició sinó també sobre el tema del que s'escriu. Aquest procés pot entendre's com un procés d'adquisició d'un text, estructura, publicació i eines de redacció especialitzades.
La següent comunicació planteja incorporar els resultats de la investigació en didàctica de l'escriptura (veure els treballs de D. Cassany o d'A . Camps al respecte) a la composició d' hipertexts bo i atenent al seu ús real a l'aula. Per això, presenta un instrument d'avaluació (una pauta avaluativa ) en el context d'una unitat didàctica major. La necessitat d'inserir l'activitat d'avaluació en una unitat didàctica esdevé un dels punts capitals ja que dóna sentit a la tasca d'escriptura que es desenvolupa i permet en darrer terme la incorporació de l'activitat avaluadora en altres funcions pròpies del procés de composició com ara la planificació o la correcció.
La pauta avaluativa acompleix una doble finalitat: d'una banda serveix als alumnes i als docents com a instrument per a una avaluació formativa; de l'altra, permet al professor-investigador l'obtenció de dades per avançar en la recerca d'una didàctica de la composició d'hipertexts. Val a dir, que encara no disposem d'un marc teòric de referència acceptable o que presenti el problema des d'una visió global. Fóra bo que en una proposta teòrica sobre la composició d'hipertexts intervinguessin: (a) el debat teòric al voltant de les característiques i possibilitats de l'hipertext; ( b ) el debat lingüístic sobre l'estructura de l'hipertext; ( c ) les teories de l'aprenentatge que definissin les exigències cognitives i metacognitives de l'hipertext i de l'aprenentatge amb hipertexts; i (d) la didàctica de la composició escrita que articuli tots aquests sabers en un model aplicable d' ensenyament-aprenentatge . La comunicació és conscient d'aquest panorama i el pren com a punt de partida al costat de la bibliografia actual sobre avaluació formativa per exposar la seva eina d'avaluació i per convertir-la al mateix temps en un instrument útil per a la recerca en una àrea en desenvolupament.
La complexitat del procés de composició d'hipertexts permet diferents aspectes sobre els que exercir l' actividat avaluadora : (a) els relacionats amb destreses derivades de l'ús d'instruments informàtics (control del programa, del teclat, eficàcia en la seva utilització) ( b ) els heretats de l'activitat de composició el text (des de l'adequació del text al seu destinatari fins a la correcció gramatical) i ( c ) els derivats de les característiques específiques d'un hipertext i de les escriptures no lineals: coherència semàntica dels nodes, facilitat de navegació, retòrica visual, etc. Tanmateix, un dels principals objectius en utilitzar aquesta pauta és generar activitat metalingüística i metacognitiva que permeti la gestió dels nous aprenentages i sabers que s'han d'adquirir. En aquest sentit la pauta introdueix termes específics ( hiperetext , node, hiperenllaç ) i els sotmet a la discussió dels alumnes.
La finalitat d'aquesta eina, en síntesi, és oferir una activitat d'avaluació formativa, una estratègia de recerca i una introducció a un nou i específic tipus de text: l'hipertext.