Comunicar la recerca: estratègies i tècniques

 

Per què?

La majoria d'estudiants universitaris, aclaparats per nombroses assignatures i la pressió d'aprovar-les, no donen la importància que es mereix a la comunicació. En canvi, agraeixen l'ajuda que se'ls dispensa quan han de transmetre el coneixement adquirit, ja sigui en els exàmens o en els treballs, i més encara en la comunicació de les recerques.

Fins ara s'ha escrit molt, i molt encertadament, sobre com redactar, sobre com expressar-se per escrit... però sempre s'ha fet des del punt de vista de la persona experta en llengua, o en comunicació. Nosaltres ens volem apropar a l'usuari potencial de les nostres tècniques, de les nostres estratègies, i fer-ho pensant en ell, sense cap intenció de lluïment, sinó de servei. I ho fem des de l'experiència que ens proporciona el contacte continuat amb l'estudiantat, per mitjà de cursos, seminaris i tutories, com també des de la retroacció que això ens proporciona.

En tota recerca, el que es vol és trobar o descobrir alguna cosa. En cap cas, però, la finalitat és desar en un calaix els resultats de la investigació. Així, doncs, la recerca serà inútil si no s'és capaç de comunicar-ne els resultats.

Sobre la base d'aquesta premissa, són imprescindibles unes estratègies didàctiques que, alhora que proporcionen estratègies i tècniques, facin que l'investigador prengui consciència de la necessitat d'aplicar-les sistemàticament. Per això, estem convençuts que l'ensenyament adreçat a la comunicació de la recerca l'ha d'acompanyar durant tot el procés: des de la definició dels objectius fins a la presentació escrita i la defensa oral. En aquest camí, ens hi han d'ajudar, evidentment, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que possibiliten el contacte amb l'alumnat de manera continuada i no presencial.

Com?

En el marc del procés de recerca distingim clarament quatre gran etapes: preredacció, redacció, revisió i presentació.

Preredacció. Aquesta etapa inclou una fase de reflexió prèvia, en què, alhora que l'investigador defineix els seus objectius, se li ha de proporcionar el suport necessari perquè els formuli de tal manera que li facilitin, bàsicament, decidir les accions que cal portar a terme i avaluar-ne l'eficàcia.

Paral·lelament cal fer la cerca de les fonts d'informació, fase en què és tan important el que cal anotar com la manera de fer-ho. Cal fer èmfasi, doncs, en les tècniques per recollir aquesta informació per tal de poder transformar fàcilment dades en coneixement nou, útil i aplicable a la recerca.

Prèviament a la redacció, encara cal fer una nova reflexió, ara per decidir a priori aquells aspectes formals i convencionals que contribuiran a l'homogeneïtzació i coherència del text. Aquesta reflexió i les decisions corresponents són indispensables per no perdre temps en les etapes de revisió i presentació. Així convé decidir des de la configuració de la pàgina fins a la inclusió d'il·lustracions.

Amb tot el material i les fonts a l'abast, l'investigador ha d'intentar fer una primera jerarquització dels continguts i establir no tan sols l'ordre en què han de figurar en el document sinó també l'ordre en què s'han de redactar, amb vista a desenvolupar un discurs lògic i estructurat en diverses unitats textuals.

Redacció. En la redacció de les unitats textuals, si bé té una importància cabdal tractar acuradament les estructures gramaticals, no podem deixar de banda tractar diversos aspectes fonamentals sobre citacions, referències, notes i bibliografia, unitats tan íntimament relacionades amb el rigor i la fiabilitat de la recerca.

Cal afegir que en tots els casos s'ha d'il·lustrar la teoria amb exemples al més reals possible a fi que l'alumnat s'hi identifiqui.

Revisió. Quan el text està pràcticament enllestit, s'ha de sotmetre a la revisió més estricta, tant per part de l'autor o autora, com d'altres persones que hi estiguin involucrades. En aquest capítol, no tal sols hi intervenen les llistes de comprovació, sinó que també hi tenen un paper essencial altres estratègies complementàries, però definitives, per assegurar l'eficàcia de la comunicació.

Presentació. Es tracta de l'etapa final i definitiva. El text escrit és el que ha de difondre els resultats de la recerca. Si bé quan es tracta d'una publicació cal respectar els criteris editorials, sempre s'han de seguir unes pautes estandarditzades. A més, si se n'ha de fer una presentació o defensa oral, s'ha d'oferir tot un altre ventall de tècniques.

Per a què?

La publicació dels resultats d'una recerca té diferents objectius: difondre els nous coneixements, convèncer de la seva bondat, ampliar el currículum de l'autor o autora... En tots els casos, però, a l'excel·lència i el rigor en l'expressió escrita, s'ha d'afegir l'originalitat i la sinceritat de l'investigador. Per això és imprescindible fer un seguiment personalitzat de cada alumne a fi que, a banda d'aplicar els criteris més estandarditzats i entenedors, pugui transmetre la seva personalitat.

Si tota aquesta didàctica es transmet i s'aplica durant de la primera recerca, ben segur que serà una bona base on incidir i aprofundir al llarg de la carrera científica.