Una proposta didàctica en forma d'itinerari
per als discursos d'especialitat
Quan ara fa uns anys la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana ens va proposar elaborar uns materials sobre llenguatges d'especialitat per a formar el professorat de secundària d'àrees no lingüístiques ens vam trobar davant un repte difícil de resoldre: què és el que necessita un professional (en aquest cas de l'ensenyament) per tal de produir discursos en situacions comunicatives formals (especialment acadèmiques) amb totes les implicacions que això representa? Passats alguns anys ens hem trobat impartint assignatures de formació lingüística dins la Universitat Politècnica de València i casualment en dues escoles ben semblants: l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms i l'Escola Tècnica Superior del Medi Rural i l'Enologia.
El plantejament, en els dos casos, ha estat semblant. Es tracta de contestar la pregunta següent: quines necessites discursives té l'alumnat d'aquestes escoles? Quines és la competència lingüística específica que necessita un professional no lingüista per tal de comunicar el seu treball, entendre's amb altres companys, relacionar-se amb l'acadèmia... La resposta és doble: com a alumnat actual ha de viure dins l'acadèmia i donar resposta a exigències lingüístiques relacionades en diverses llengües (català, castellà, anglés...). En el futur professional, enginyers i enginyeres forestals i agrònoms (tècnics o superiors) i llicenciats i llicenciades en ciència i tecnologia de l'alimentació... hauran de resoldre diversos problemes lingüístics. Posarem un exemple ben pràctic: el projecte de final de carrera. Aquesta situació compromesa, però, està ben acotada i això ens ha dut a diverses conclusions.
El professorat de l'àrea de coneixement Filologia Catalana, disposa, en principi de bens pocs crèdits per fer veure la importància del rigor lingüístic en els discursos que integren la formació de la UPV. L'alumnat, per contra, no té al seu abast cap altra formació sobre el discurs ja que les altres assignatures lingüístiques tenen objectius ben diferents. És ben cert que el projecte Europa1 atorga a la formació complementària un pes important, però hi ha una realitat espaciotemporal que no podem obviar. És per això que hem reflexionat tant sobre les necessitats formatives del nostre alumnat en aquest aspecte, com en les nostre possibilitats d'intervenció. Aquesta reflexió ens ha fet recordar el debat que s'inicià en el grup quan es va discutir sobre les necessitats de formació. En aquella ocasió uns quants vam considerar el text, l'eix central de la formació, mentre d'altres en consideraven la terminologia, el terme, la paraula, per tant.
Aquest convenciment que el discurs, entés com a suma del text i condicions que el fan possible (context), és el centre del debat, sorgeix de la pròpia experiència educativa. Hem observat al llarg dels anys que només l'alumnat rigorós, que es fa plantejaments globals sobre el discurs, és qui investiga i és qüestiona el terme adequat que cal utilitzar, qui consulta les abreviacions, qui revisa les pròpies produccions en la mesura de les seues possibilitats. Considerem, per tant, que només posant l'alumnat en situacions discursives que s'aproximen a la realitat (o que són reals), aquest sent autèntic interés per solucionar els propis problemes lingüístics.
Aquest és el fil conductor del nostre treball: aconseguir alumnat comunicativament autònom, és a dir, competent. Això no implica que l'alumnat és un especialista en llenguatges d'especialitat (potser només el temps aconseguirà dotar-lo de totes les destreses necessàries) però sí que té, havent cursat l'assignatura, determinades competències: sap com és de complex el fenomen lingüístic per on petja; i coneix les ferramentes (informàtiques i no informàtiques) de què disposa per tal de millorar, revisar i corregir les pròpies produccions. En definitiva, sap documentar-se, consultar, investigar sobre els fenòmens lingüístics.
La nostra tasca com a professores i professors d'aquest alumnat consisteix a informar sobre els elements que considerem bàsics en aquest tipus de discursos, ajudar-los a iniciar-se en els coneixements lingüístics que possibiliten la producció de discursos formals i mostrar les ferramentes de què pot disposar. I, evidentment, servir com a correctors de les primeres produccions textuals. Per a aconseguir-ho, hem plantejat uns objectius per a les nostres assignatures semblants a aquests:
L'alumnat, en acabar el curs, ha de ser capaç de:
• Considerar els sistemes lingüístics, instruments fonamentals en l'accés i l'intercanvi d'informació, en la comunicació en tots els àmbits i, concretament, els llenguatges d'especialitat, instruments de treball privilegiats de la comunitat científica.
• Desenvolupar criteris que permeten l'apropiació del lèxic relacionat amb l'àmbit de l'agronomia i de les disciplines que s'hi relacionen, tot sent conscients de la necessitat –o possibilitat– de participar en els processos de generació del llenguatge d'especialitat.
• Reflexionar sobre els mecanismes bàsics de la llengua en els plans fonològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i aplicar aquesta reflexió a la regulació de les pròpies produccions per tal de revisar i consolidar els coneixements lingüístics adquirits en els estudis preuniversitaris.
• Aconseguir una competència lingüisticocomunicativa suficient en els àmbits acadèmic i professional, tot utilitzant-ne els tipus discursius més habituals i les eines (lexicogràfiques i informàtiques i telemàtiques) de què disposem per tal de regular i intervenir sobre les produccions lingüístiques.
Després de plantejar-nos que la motivació de l'alumnat cap al fenomen lingüístic és l'essència de la nostra tasca, el segon repte ha consistit a dotar les nostres assignatures de les característiques necessàries per tal d'aconseguir aquests objectius. Les hem organitzades com a autèntics itineraris formatius on, pas a pas, l'alumnat assoleix diversos estadis en les seues produccions a l'entorn de dos eixos: la producció de textos (amb la tríade planificació, producció i revisió) i la intervenció sobre elements fonamentals en el textos d'especialitat (ús de l'estàndard, abreviació, terminologia, procediments d'aclariment de la informació i de condensació informativa, la citació...).
Hem basat les assignatures del primer cicle en documents molt senzills, on tocàvem puntualment temes que considerem fonamentals dins els llenguatges d'especialitat. Proposant situacions dins la realitat acadèmica, diversos textos escrits que corregim col·lectivament per tal de fer veure els problemes més comuns a cada situació. Hem seguit les indicacions de Daniel Cassany a Ensenyar llengua per a la producció sobre textos: analitzem models de textos, els corregim i fem produccions imitant o corregint els primer per a passar a produccions totalment personals.
Un problema afegit és el moment d'intervenció. Pretenem amb aquesta comunicació oferir unes propostes per tal de treballar conjuntament els dos fils conductors esmentats. Amb dos esquemes conceptuals (un per a l'oral i un altre per a l'escrit) considerem que podem donar pistes al nostre alumnat d'on trobarà els esculls més importants en les pròpies produccions discursives.
La proposta didàctica que presentem intervé, però, fonamentalment sobre el discurs escrit. No obstant això, presentem una segona proposta per a intervenir sobre el discurs oral formal en una assignatura d'un segon nivell, ja que considerem que requereix de l'alumnat una competència sobre els coneixements que usa (i ens referim ara als continguts dels textos, als referents) més fluïda i, per tant, més complexa.
1Podeu consultar < www.upv.es/europa >