Rosa ARTIGAS
Direcció General de Política Lingüística. Generalitat de Catalunya
rartigas@gencat.net
Els textos d'especialitat, igualment com la resta de textos de no-ficció, estan sotmesos a un conjunt de factors, psicològics, socials, temporals, espacials, que en condicionen la forma i les possibilitats d'èxit comunicatiu.
La tipologia de textos de no-ficció Tipotext parteix d'aquestes premisses. Com a teoria que s'inscriu en la lingüística textual, se centra en la descripció del significat textual, per la qual cosa fa aportacions rellevants al tema de la subjectivitat i l'objectivitat del llenguatge, aspecte crucial en l'estudi dels textos d'especialitat.
En aquesta comunicació, ens proposem donar a conèixer aquesta tipologia elaborada al Gabinet de Didàctica de la DGPL i, concretament, mostrar la seva utilitat en la classificació i l'estudi dels textos d'especialitat.
Què és el Tipotext?
El Tipotext és una tipologia de textos de no-ficció que parteix del punt de vista de l'emissor. És el resultat d'una investigació textual basada en un treball de camp, en el qual s'ha partit d'un corpus de 107 textos. En l'anàlisi textual s'han discriminat les marques que l'emissor deixa en el text: de subjectivitat, d'objectivitat, de responsabilització, de desvinculació, de presència, d'absència, d'implicació al receptor, etc., en definitiva, les marques de modalització que indiquen que en el text hi ha un subjecte psicològic.
Les anàlisis han permès arribar a una teorització sobre les regularitats i les diferències que solen presentar aquesta classe de textos i, a la llum d'aquests principis, s'ha formulat el conjunt de criteris que constitueixen el Tipotext, els quals permeten classificar els textos de no-ficció segons determinats comportaments textuals dels elements lingüístics i segons la seva pertinença a certs contextos d'ús.
Es tracta d'una tipologia d'abast general per als textos de no-ficció, que incorpora entre les seves variables elements investigats en altres tipologies o per altres autors, com per exemple el mode de producció, les funcions comunicatives o el que s'entén per tipus de text o per seqüències discursives (descripció, narració, argumentació…).
Com es diferencien els tipus textuals?
Els tipus textuals es distingeixen per un feix de variables: extratextuals, textuals i lingüístiques. Aquestes variables són fites que donen la clau per diferenciar uns textos d'uns altres i també per aplegar els que s'assemblen. Abasten diferents mirades al text: les que permeten situar-lo en un lloc, un espai, un àmbit, un mode de producció, etc., les extratextuals; les que permeten copsar-ne els aspectes més globals, les textuals; i les que discriminen les peces lingüístiques que el componen. De fet, permeten observar un mateix text des de diferents perspectives, com un zoom que enfoca de més lluny a més a prop un mateix objecte.
Totes les variables tenen com a comú denominador el punt de vista de l'emissor, és a dir, el fet que denoten algun aspecte del seu posicionament i de la seva actitud envers el món, el destinatari, l'intercanvi comunicatiu concret en què es troba, etc. Les variables estan relacionades entre elles, de manera que l'existència d'unes comporta la de les altres. La variable més decisiva és intercanvi comunicatiu, el lloc on es produeix l'actualització de tots els significats que configuren el text: pragmàtics (normes, valors, coneixements, actituds, usos…), textuals (funcions comunicatives, patrons discursius, varietat lingüística, grau d'especialització de la llengua, tema…) i lingüístics (noms, adjectius, verbs, adverbis, preposicions…).
Els textos d'especialitat segons els tipus del Tipotext
Admetem que els textos d'especialitat formen part del contínuum dels textos de no-ficció pel fet que responen a actuacions concretes del parlant en situacions de la vida real. En aquestes situacions específiques del món del treball o de la investigació científica o tècnica, el control de la subjectivitat/objectivitat en el llenguatge és molt important per dotar els textos de credibilitat i claredat.
Dins d'aquest contínuum, els textos d'especialitat han conformat també una sèrie de gèneres textuals: normes tècniques, patents, tesaurus, textos legals, tesis, manuals, conferències, ressenyes, instruccions d'ús, prospectes, formularis, etc., que en facilita la classificació, però aquesta classificació afecta sobretot els aspectes formals del text, la seva superestructura, en termes de Van Dijk. El Tipotext aporta al coneixement textual distincions significatives que afecten la descripció del coneixement científic i tècnic, perquè afecten el tractament del tema, la macroestructura. Per aquesta raó els textos d'especialitat són especialment susceptibles de ser tipificats segons els criteris del Tipotext.
En aquesta línia i en la comunicació que plantejo, sobre una mostra de textos orals i escrits, em proposo mostrar la pertinença alguns dels gèneres textuals esmentats a cada un dels tipus textuals del Tipotext, així com comentar els trets més importants que ens permeten fer distincions tipològiques en els textos d'especialitat (grosso modo, i per donar un punt de referència, aquests trets es corresponen amb els continguts que deriven de dos dels factors que condicionen els registres segons Halliday: el tenor funcional i el tenor interpersonal).